La Posidonia oceanica

Davant de la costa de Mataró es troba una de les comunitats més emblemàtiques i amb més importància ecològica del mar Mediterrani: la praderia de Posidonia oceanica, coneguda amb el nom de l’Alguer de Mataró.

Posidonia oceanica és una planta submarina que només es troba al mar Mediterrani, cosa que la converteix en un signe d’identitat biològica d’aquest mar. Degut a la seva importància ecològica, la seva presència també es considera un bon índex de qualitat ambiental del litoral.

A diferència de les algues, com a planta superior que és, presenta estructures diferenciades com ara arrels, tija, fulles i fins i tot puntualment hi podem observar flors i fruits. Les fulles tenen forma de cinta i poden arribar als 100 cm d’alçada per 1 cm d’amplada. La tija de color marró té un aspecte plomós degut a les restes de les fulles velles que resten enganxades un cop han caigut, i les arrels son curtes i tenen un aspecte llenyós. La principal singularitat d’aquestes praderies és que esdevenen un hàbitat on moltíssimes espècies d’invertebrats troben refugi i llocs on fixar-se, fet molt més complicat en l’hàbitat sorrenc que generalment l’envolta. Així mateix les plantes i les algues que a la vegada es fixen a les seves fulles són una font notable d’aliment per a tots aquests petits organismes que hi viuen. Això també atreu animals més grans, com ara els peixos, que troben una important font d’aliment en aquests petits invertebrats, així com una àmplia zona on resguardar-se.

Però la praderia de posidònia no és només important com a hàbitat en si. A la tardor les fulles es trenquen i sovint són arrossegades per l’onatge cap a la costa, on s’acumulen. Aquesta acumulació de fulles que s’acaben assecant a les platges es converteix en una defensa natural que les protegeix i evita que els temporals se n’emportin la sorra. Fins i tot s’arriben a crear platges gairebé senceres formades per acumulacions de fulles seques. La praderia de posidònia es un hàbitat protegit, i per això des de ja fa més de 20 anys la de Mataró és objecte d’estudi i seguiment mitjançant el Projecte Alguer de Mataró, en el que participen, entre d’altres, l’Ajuntament de Mataró, l’Escola del Mar de Badalona, la Universitat de Barcelona (Departament d’Ecologia), el club SPAS de Mataró o el centre Blaumar.

Xavier Seglar i Gregori Muñoz-Ramos
Escola del Mar de Badalona.